L’Escola 2.0 implica una nova forma d’ensenyar més centrada en l’alumnat
Durant aquest curs escolar, 2009-2010, s’executarà el Programa Escola 2.0, on es preveuen digitalitzar 14.400 aules amb pissarres digitals i connexió inalambrica a Internet i dotar d’un portàtil a 400.000 alumnes d’entre 10 i 13 anys i a 20.000 professors de primària i secundària.
El Pla Escola 2.0 ha obert un intens debat en la societat sobre l’eficiència i eficàcia de les TIC en l’aprenentatge i sobre les vicissituds que se li plantegen a l’àmbit escolar.
La implementació d’aquest Programa va més enllà de la mera introducció de les noves tecnologies en els centres educatius de tot l’Estat espanyol, ja que implica una profunda transformació en els processos d’ensenyament i aprenentatge.
Tal com explica Pere Marquès, professor titular de Tecnologia Educativa del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Grup d’Investigació “Didàctica i Multimèdia” (DIM-UAB); en el monogràfic de Educaweb.com sobre les TIC i l’educació, a causa de les necessitats de la societat ja no és convenient basar tot l’ensenyament en classes magistrals ni fonamentar l’aprenentatge de l’alumnat en la memorització. “L’Escola 2.0 implica una nova forma d’ensenyar més centrada en l’alumnat, que s’ha d’enfrontar a una sèrie de contratemps, treballar en grup, en equip, etc.”
Per a Mª del Carmen Caldeiro Pedreira, que està realitzant la tesi doctoral en el Departament de Filosofia Moral de la Universitat de Santiago de Compostel•la, “Actualment es tracta que els estudiants aprenguin a construir el seu propi coneixement que coneguin i entenguin la cultura en la qual viuen i de la qual formen part i que siguin capaços de resoldre problemes. Tot això conflueix en la idea que actualment entenem per educació, una educació el més propera possible a la realitat diària.”
Per a arribar a aquesta transformació en els processos d’ensenyament no n’hi ha prou amb la simple inclusió de les pissarres digitals i ordinadors portàtils a l’aula, sinó que, segons Maria del Carmen Rodríguez Zafra, Llicenciada en Pedagogia i professora interina de Secundària de l’especialitat d’Orientació Educativa a Andalusia; “s’han de tenir en compte una sèrie de condicions i/o circumstàncies prèvies, tals com la formació dels docents, el disseny de materials adaptats a les característiques de l’alumnat, la planificació del procés d’ensenyament -aprenentatge, l’actitud i implicació favorable de la comunitat educativa i l’assumpció de nous rols docents i de l’alumnat.”
Pere Marquès afegeix que per a aconseguir un canvi metodològic en l’ensenyament és necessària una formació adequada del professorat, la qual no solament s’ha de centrar en l’adquisició de competències tecnològiques, sinó que ha de ser capaç de transmetre interès i passió per l’ús de les TIC en l’aula i els beneficis que aquestes reporten. És necessari mostrar als docents que existeixen nous mètodes que són millors que els anteriors i que el mateix professorat desitgi emprar-los. Ha de ser “una formació més actitudinal que no tecnològica.”
Tot i que el Pla Escola 2.0 planteja molts dubtes i suposa molts canvis, és necessari que es porti a terme per a no acabar patint un desequilibri entre la societat i el món educatiu. I és que en ple segle XXI és impensable no introduir les TIC en l’àmbit escolar. Cal que l’alumnat aprengui a utilitzar de forma responsable les TIC i sigui capaç d’establir uns criteris que l’ ajudin a tenir una opinió crítica per a manejar el volum d’informació que existeix a Internet. Encara que no hi ha cap estudi generalitzable (excepte experiències concretes realitzades en entorns molt limitats) que demostri que existeixen millores en el rendiment acadèmic si s’utilitzen les noves tecnologies a l’aula; els experts assenyalen que està comprovat que les TIC afavoreixen que l’alumnat estigui més motivat, participi més i entengui millor la informació.
20/01/10 | per Redacció | Secció: Ciència i tecnologia, Espanya
Font: Educaweb